El feedback en educació

El feedback entre iguals en educació és una eina molt potent que permet als aprenents ser conscients dels seus progressos. L'intercanvi avaluatiu és un element clau a l'hora d'obtenir una visió externa de la feina realitzada, alhora que permet a un reflexionar sobre els criteris d'avaluació i comparar-los amb el que s'ha fet.

En aquest procés, un igual del grup-classe fa una avaluació a la feina d'un altre, i aquest segon li correspon de manera equivalent. Es tracta d'aportar comentaris, suggerències i propostes de millora, amb relació a la rúbrica avaluativa que facilita la figura docent de l'assignatura. D'aquesta manera, els aprenents poden reflexionar sobre la matèria, alhora que s'ajuden entre ells a cobrir buits que s'hagin pogut descuidar.

El següent esquema, extret de la pàgina web del grup de treball "Avaluar per aprendre" https://avaluarperaprendre.cat/recursos-i-referents/retroaccio-i-retroalimentacio-feedback/, de l'Associació de mestres Rosa Sensat, dona indicacions i consells per poder realitzar una retroacció entre iguals amable, específica i útil:

Addicionalment, també es pot consultar el següent vídeo en anglès de l'associació Feedback for Learning, on es dónen indicacions per fer el feedback quelcom més efectiu.

Al llarg de l'assignatura de Tecnologies per a l'Aprenentatge i el Coneixement (TAC) hem dedicat dues sessions al tema del feedback, tant per explicar-lo teòricament com a eina que pot ser útil en contextos educatius, com per aplicar-lo pràcticament. Agrupant-nos per parelles, vam dur a terme un procés de feedback sobre la tasca de la Carpeta d'Aprenentatge (aquest blog que esteu llegint). Cal tenir en compte que en tot procés de feedback hi ha d'haver un procés dialògic, i per aquest motiu vam dedicar una segona sessió a compartir i discutir el feedback proporcionat i rebut.

D'aquest procés, a banda de consells que em seran útils per millorar les meves entrades, m'emporto dues opinions i una proposta per a la reflexió. En primer lloc, crec que, de fer-se correctament, el feedback pot ser una eina d'aprenentatge tant o més potent que qualsevol altra. Per altra banda, no hem de descuidar que en el fet d'avaluar també hi ha un element intrínsec de competència. Dit en altres paraules, crec que es pot aprendre més donant feedback que rebent-lo. Tal com es pot observar a la proposta de Bloom (1956), les demostracions de major nivell de complexitat en els processos cognitius són tant la creació com l'avaluació, i aquesta observació ens ha de permetre pensar sobre la següent pregunta: "realment ajudem als alumnes quan els fem avaluacions unidireccionals i sense propostes de millora?".

A mode d'evidència, incrusto a continuació el document de peer-feedback que vaig entregar a una companya de l'assignatura, en relació a la seva Carpeta d'Aprenentatge:

Finalment, vull tancar amb un recordatori de que qualsevol avaluació té una part de subjectivitat que no sempre es pot evitar. Per aquest motiu, és important utilitzar instruments que permetin objectivar els criteris d'avaluació, per tal de ser el màxim de transparents possibles en els processos avaluatius i evitar que ningú entengui el feedback com una crítica personal. El judici avaluatiu s'ha de poder argumentar i, al cap i a la fi, un ha de poder valorar quan està d'acord amb les propostes de millora que se li fan, o si bé creu que val més preservar el que s'ha fet sense modificacions.

Prompt utilitzat per la portada: feedback loop, creativity, information, iteration, process