Ètica i civisme digital

L'ètica i el civisme digital són temes cada vegada més importants en un món extremadament connectat a través de les tecnologies digitals. Les xarxes socials han canviat la manera en què ens relacionem amb les persones i el contingut que podem trobar en línia.

La relació amb les tecnologies digitals pot resultar perjudicial a nivell físic, però sobretot a nivell psicològic. Un exemple molt clar el veiem en la salut mental de les persones joves. En el debat que vam realitzar a classe el passat 28 d'octubre, se'ns va agrupar per equips de treball i se'ns van assignar diferents temes. Cada subgrup comptava amb un cas pràctic, en referència a un cas real, i unes preguntes que servien de guia per a la reflexió.

Entre les coses que vam parlar a l'equip, va sortir que donar un mòbil a un nen o a una nena i deixar-lo desatès pot comportar l'exposició a conductes i idees que resultin nocives. Per exemple, si no hi ha cap mena de regulació ni atenció a les xarxes per part dels familiars, es poden trobar vídeos que fan foment de malalties greus com l'anorèxia i la bulímia (els coneguts hashtags #ana i #mia). A més, sense necessitat d'anar tan lluny, també es pot observar com aquests tipus de plataformes reprodueixen els biaxios culturals de la societat, imposant estàndards de bellesa inassumibles tant per dones com persones joves. A més a causa de l'efecte de "cambra d'eco" aquest fet s'aplifica encara més. La "cambra d'eco" fa referència a la situació on a les persones els apareixen continguts similar als que ja han vist, pels algorismes subjacents, que tenen per objectiu maximitzar el temps en que els usuaris estan a l'aplicació.

A més, aquests algoritmes (que són molt opacs en quant al seu funcionament) de les plataformes digitals sovint empitjoren la situació de persones en situació de vulnerabilitat, destacant contingut que no és saludable. Per aquest motiu, és important que com a educadors i familiars de persones joves, sapiguem educar en fer un bon ús de la tecnologia, per tal d'ajudar-les a establir criteris saludables i ètics per a les xarxes socials i les tecnologies digitals en general.

Un altre tema que va sortir al debat posterior és la relació que tenim amb les persones a través de les xarxes i l'anonimat. En aquest sentit, creiem que la responsabilitat última és compartida, és a dir, que recau en les figures tutores i les plataformes digitals, però també en la societat, els governs i les persones que exerceixen d'influencers. En aquest sentit, algunes de les mesures que es podrien implementar a nivell de societat inclouen la moderació, l'educació en seguretat digital i la sensibilització per prendre consciència sobre el contingut que busquem.

A banda, també és important considerar la influència de les persones educadores, que poden fomentar la responsabilitat digital i l'alfabetització mediàtica entre els aprenents. Les possibles estratègies pedagògiques i formatives inclouen l'educació sobre l'ús responsable de les tecnologies digitals, la reflexió sobre les relacions en línia i la consciència sobre els efectes de la pressió social en línia.

Finalment, comparteixo dos vídeos (TedTalks) que aborden la problemàtica dels TCA incorporant una perspectiva crítica al voltant dels diàlegs interns, els hàbits saludables, les xarxes socials i la influència que podem tenir arribar a tenir en les persones.

Prompt utilitzat per la portada: An oil pastel drawing depicting how social networks influence people.