Què és l'aula invertida?

La classe invertida o flipped classroom és una modalitat d'aprenentatge amb el qual els estudiants preparen pel seu compte els continguts d'una sessió, per després aprofundir amb els companys i les figures docents a l'aula. Aquest treball previ el fan amb l'ajuda de materials educatius específicament preparats per la sessió, que poden tenir forma de vídeo, d'exercicis de pràctica, de lectura, etc. La idea de fons d'aquesta modalitat és desplaçar a l'aprenentatge individual i asíncron aquelles "tasques" que poden ser dutes a terme sense necessitat d'interacció directa, i reservar els moments compartits pel treball col·laboratiu, la discussió i la reflexió.

Per altra banda, cal distingir la classe invertida d'activitats que s'hi assemblen, però no tenen la mateixa intencionalitat. Per exemple, si un fa veure als seus alumnes un vídeo asíncron però no ho complementa amb cap activitat addicional, no està fent flipped classroom. Tampoc s'ha de confondre el flipped amb una excusa per posar més deures o per ampliar (o reduir) la feina que tenen els alumnes a casa. La modalitat de la classe invertida funciona únicament quan es compleix la premissa bàsica d'utilitzar els espais presencials per a la construcció col·laborativa o l'acompanyament.

Cal tenir en compte que en aquesta modalitat es produeix un canvi de rols molt significatiu en els agents protagonistes del procés educatiu. Perquè sigui efectiva, els alumnes han de demostrar actituds d'iniciativa i autonomia, alhora que els docents s'han de posar al seu costat a títol de facilitadors. Aquesta transformació implica que les responsabilitats de l'ensenyament i de l'aprenentatge passen a ser compartides entre els participants, i això pot generar problemàtiques que s'han d'anticipar i gestionar. A més, també poden sorgir altres dificultats que poden derivar de la manca d'accés a recursos tecnològics, de que els alumnes no comptin amb un espai tranquil a casa on poder fer les tasques o de falta de temps tant dels docents com dels estudiants.

La següent imatge extreta de Touron i Santiago (2015) mostra l'esquema més bàsic subjacent en la modalitat flipped:

Amb tot, la classe invertida pot ser una opció molt beneficiosa per aquells grups que tinguin ritmes d'aprenentatge molt diversos o que vulguin incrementar la personalització de les seves sessions. Cal tenir en compte que també es pot combinar amb altres de les metodologies d'aprenentatge que coneixem, com són l'ABP (Aprenentatge Basat en Problemes), l'estudi de cas, l'aprenentatge col·laboratiu, per projectes, basat en el joc, indagatiu, autònom, experiencial, actiu... Tots aquests estils alternatius d'Ensenyament-Aprenentatge incorporen modificacions a la manera d'entendre i estructurar les sessions que es poden complementar amb la classe invertida.

A títol personal, crec que la modalitat d'aprenentatge que s'ha descrit és molt més ambiciosa que la classe tradicional, per les exigències que reclama tant a docents com discents. No es tracta d'un canvi superficial o cosmètic, sinó que s'ha d'adaptar a grups concrets, que es troben en contextos educatius i socials específics. Cal valorar la seva pertinença des d'una perspectiva global, i no es pot considerar una solució màgica que farà que les teves classes es tornin dinàmiques i innovadores de sobte.

Recursos addicionals

Vídeo de tres minuts sobre la classe invertida, amb animacions:

Article valorant punts forts i febles del flipped classroom, per Ilvin Patricia Pineda Her.

Prompt utilitzat per la portada: A drawing of an upside down classroom, illustration, monitors, movable seating, whiteboard, document camera, wireless internet access, computer stations, sound system (aquesta vegada s'ha utilitzat una altra IA de generació d'imatges, Midjourney, en lloc de Dall-E).